Un dels fets que més ha caracteritzat la meva vida, a dia d'avui, és el projecte de l'IES Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet. Des del primer any que vaig participar del viatge als campaments de refugiats saharauis de Tindouf (Argèlia), tant en mi com en la majoria de joves que anem per primer cop, es va produïr un abans i un després del viatge. En aquesta primera entrada, nomé faré referència a la situació del poble saharaui i al projecte general de l'institut.
Per situar-vos una mica, si ho necessiteu, el poble saharaui es troba en l'exili des de fa 32 anys. Degut a una "mala descolonització" per part d'Espanya (Franco), la colònia espanyola al Sàhara occidental va ser enveïda pel Marroc, al nord, i per Mauritània, al sud. Els saharauis van haver de marxar de les seves terres i Argèlia els hi va cedir part del desert del sud del païs, a prop de Tindouf. Així doncs, els saharauis van aixecar 5 campaments en un lloc on no hi ha vida. Es tracta del desert més desèrtic del món, on no s'hi pot cultivar res. Aquesta situació ha deixat el poble saharaui totalment dependent de l'ajuda internacional per sobreviure, encara que aquesta decreix cada cop més. Encara que s'ha fet "pressió" per part de diferents països, el Marroc mai ha acceptat dur a terme un referèndum d'autodeterminació per al poble saharaui, sinó que només reconeixia una autonomia per els saharauis, sempre dins de la sobirania marroquina, fet que els saharauis mai han acceptat, fins a dia d'avui.
Després d'aquesta contextualització, fare un resum del projecte IES Ramon Berenguer. Sovint es confon aquest projecte amb el d'una ONG, amb la idea de que revolucionarem allà on anem i millorarem la situació en que viuen, però la veritat és que, atés que es tracta d'un institut, aquest projecte està enfocat als alumnes d'aquest, per tal de fer-los conèixer que hi ha més realitats paral·leles a la que ells viuen; per tal que valorin el que tenen; i, posats a desitjar, per tal que aquests adoptin un grau de sensibilització que, un cop desvinculats de l'institut, sigui útil de cara a altres projectes, diguem-ne, més "útils".
El projecte consisteix en dur a terme una recollida de material escolar, principalment, així com medicaments o material informàtic, pels diferents instituts de la ciutat i de les entitats col·laboradores. El viatge té una durada d'una setmana, on es deixa el material a protocol per repartir i es duen a terme una sèrie d'activitats. Dividits per grups, els participants del viatge preparen activitats diaries per l'escola ordinària, l'escola especial, l'escola de cecs, l'escola de dones i l'esplai. En el cas dels nens, aquestes activitats solen ser bastant lúdiques, més que docents, ja que l'objectiu principal (si no teòric, pràctic), és treure-l's de la rutina i fer-los olvidar la situació en la que es troben. En el cas de l'escola de dones, es busquen activitats més profitoses, de cara a tenir una utilitat.
D'altra banda, i com a pilar fonamental del viatge, està la convivència amb les famílies. Repartits en grups de 5 a 7 persones, convivim (esmorçar + sopar + dormir) amb diverses famílies d'un dels barris (daires) del campament , en concret Gleibat el Fula, de Dajla. El fet de viure amb famílies crea un vincle entre els joves d'aquí i d'allí, que fa que el viatge sigui encara més emotiu.
Bàsicament, d'aixó tracta el projecte, més endevant faré alguna crònica / crítica més centralitzada en l'experiència personal.
5 comentaris:
Per començar benvingut a la Blogosfera, és un plaer poder comptar amb tu, i felicitats pel Blg, ha quedat molt xulo.
En quant al Sàhara, molts som els que em de felicitar-vos per la feina que feu, a més de la manca de reconeixement a la ciutat, sembla que el vostre projecte n o afecta a la ciutat i no es aixó.
Gracies.
Espero amb moltes ganes més informació sobre els viatges.
Salut!
Gràcies per la rebuda :P tot un plaer compartir el que espero no esdevingui una adicció.
En quant al reconeixement de viatge, cada cop queda més clar que no és proporcional el renom que dona el projecte a l'ajuntament, com l'ajuda i col·laboració que en rebem a canvi.
Tot i així, crec que dins la ciutat sí que posem el nostre granet (o gra) de sorra. Generació rere generació van sortin nous grups de joves que, després del projecte, fan un canvi de mentalitat i, encara que potser és mínim, fa que el jovent de la ciutat estigui cada cop més sensibilitzat envers altres realitats.
Què currat! Com mola el blog! Ta quedat molt bé, fa molt de goig. Em fa una mica de mandra llegir tant de text en català però weno.. que li farem xD
A mi m'agradaria sortir del meu món i conèixer una altre realitat però fins ara no m'he vist amb ganaes o valor... pot ser algun dia més endavanat.. qui sap.
ai, el català, el català... esta gente de santako.
Doncs espero que tinguis la posibilitat de fer un viatge d'aquest tipus i conèixer altres realitats, encara que no sigui de caire solidari o tercermundista... (vease JAPAN).
Company soc en Sergi Bernal,
aquest divendres aniré al sopar del Ramon Berenguer, espero veure't per allà per a passar-te un cd amb les fotos per a que els hi facis arribar a la marlen i els altres colegues teves.....
salut!!!!!
Publica un comentari a l'entrada