Un dels fets que més ha caracteritzat la meva vida, a dia d'avui, és el projecte de l'IES Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet. Des del primer any que vaig participar del viatge als campaments de refugiats saharauis de Tindouf (Argèlia), tant en mi com en la majoria de joves que anem per primer cop, es va produïr un abans i un després del viatge. En aquesta primera entrada, nomé faré referència a la situació del poble saharaui i al projecte general de l'institut.
Per situar-vos una mica, si ho necessiteu, el poble saharaui es troba en l'exili des de fa 32 anys. Degut a una "mala descolonització" per part d'Espanya (Franco), la colònia espanyola al Sàhara occidental va ser enveïda pel Marroc, al nord, i per Mauritània, al sud. Els saharauis van haver de marxar de les seves terres i Argèlia els hi va cedir part del desert del sud del païs, a prop de Tindouf. Així doncs, els saharauis van aixecar 5 campaments en un lloc on no hi ha vida. Es tracta del desert més desèrtic del món, on no s'hi pot cultivar res. Aquesta situació ha deixat el poble saharaui totalment dependent de l'ajuda internacional per sobreviure, encara que aquesta decreix cada cop més. Encara que s'ha fet "pressió" per part de diferents països, el Marroc mai ha acceptat dur a terme un referèndum d'autodeterminació per al poble saharaui, sinó que només reconeixia una autonomia per els saharauis, sempre dins de la sobirania marroquina, fet que els saharauis mai han acceptat, fins a dia d'avui.
Després d'aquesta contextualització, fare un resum del projecte IES Ramon Berenguer. Sovint es confon aquest projecte amb el d'una ONG, amb la idea de que revolucionarem allà on anem i millorarem la situació en que viuen, però la veritat és que, atés que es tracta d'un institut, aquest projecte està enfocat als alumnes d'aquest, per tal de fer-los conèixer que hi ha més realitats paral·leles a la que ells viuen; per tal que valorin el que tenen; i, posats a desitjar, per tal que aquests adoptin un grau de sensibilització que, un cop desvinculats de l'institut, sigui útil de cara a altres projectes, diguem-ne, més "útils".
El projecte consisteix en dur a terme una recollida de material escolar, principalment, així com medicaments o material informàtic, pels diferents instituts de la ciutat i de les entitats col·laboradores. El viatge té una durada d'una setmana, on es deixa el material a protocol per repartir i es duen a terme una sèrie d'activitats. Dividits per grups, els participants del viatge preparen activitats diaries per l'escola ordinària, l'escola especial, l'escola de cecs, l'escola de dones i l'esplai. En el cas dels nens, aquestes activitats solen ser bastant lúdiques, més que docents, ja que l'objectiu principal (si no teòric, pràctic), és treure-l's de la rutina i fer-los olvidar la situació en la que es troben. En el cas de l'escola de dones, es busquen activitats més profitoses, de cara a tenir una utilitat.
D'altra banda, i com a pilar fonamental del viatge, està la convivència amb les famílies. Repartits en grups de 5 a 7 persones, convivim (esmorçar + sopar + dormir) amb diverses famílies d'un dels barris (daires) del campament , en concret Gleibat el Fula, de Dajla. El fet de viure amb famílies crea un vincle entre els joves d'aquí i d'allí, que fa que el viatge sigui encara més emotiu.
Bàsicament, d'aixó tracta el projecte, més endevant faré alguna crònica / crítica més centralitzada en l'experiència personal.
