Leroy Merlin ~ [ Perfils ]

Tot s'ha de dir, la veritat és que no em desagrada treballar on treballo, tenint en comte que és un treball temporal, mentre estudio, i blabla... I és que en realitat és ben divertit treballar de cara al públic, sobretot en una zona com Badalona, on ve gent de molts tipus i de moltes llengües.

En primer lloc, tenim a la parella xinesa, que ve a buscar un calentador d'aigua (treballo a la secció electricitat/fonateria). Arriven... es tiren, sense exagerar, dues hores davant de 4 calentadors, discutin... i et pregunten: "quiele calentador"... tu els hi preguntes si tenen un quarto de bany o dos, etc... i ja poden tenir un bloc de pisos per ells sols, que s'enduen el calentador de 5llitres/minut, que, amb sort, et donara aigua calenta per una aixeta. En un parell de dies, sorprenenment, els tornes a veure, et tornen el calentador que va perdent aigua, i de cop ja entenen l'espanyol perfectament... sobretot quan els hi dius que instal·lats no els retornem, sinó que ha d'anar la marca del calentador a autoritzar la devolució... Per sort, el col·lectiu xinés no posa molts problemes quan reben la notícia.

D'altra banda, normalment marroquins o gitanos, estan els que et diuen que tenen un cosí que sap instal·lar calentadors, o et demanen un curs accelerat de 5 minuts d'instal·lació i climatització. Tu els hi dius que si no ho instal·la un professional no el podran tornar... però bueno, ells són molt "manitas" i s'ho emporten. Quan t'ho tornen al dia següent no els hi fa tanta gràcia, sobretot als gitanos, i ja volen parlar amb un superior i la mare de Déu. Acaben amenaçant amb venir amb nosequí a llençar-nos a la cara el calentador, però es solen resignar i no tornen.

En el camp elèctric, trobem que els cables ja no són com els d'abans, sinó que ara el mateix cable porta una superprotecció que fa que sigui més gros. Així, doncs, ve l'home de la casa, que fa les "chapuces" convenients, i et demana un cable finet... per una nevera... tu li dones el corresponent... però "buf... ese es mu' gordo...yo me llevo éste, el de toda la vida..." i et senyala l'unic que és tan fi que, tot i amb protecció, abulta com els d'abans... "bueno, éste es que es para una bombilla...", et contesten "si, vale, yo me lo llevo, que se de lo que hablo", i a la setmana tornen reclamant una nevera nova.

No s'equivoquen a l'hora de pensar que els venedors d'un Leroy Merlin no tenim molta idea, però bueno, en teoria, la mímina formació si que la tenim, com per no arriscar la integritat física dels clients enduent-se un cable que els hi pot incendiar la casa. Tot i així, tots en sabem molt i no fem cas de ningú. És curiós.

Fins aquí la primera tanda de perfils, ja n'afegiré, poc a poc.

Sàhara ~ [ Experiència IES Ramon Berenguer IV ]

Un dels fets que més ha caracteritzat la meva vida, a dia d'avui, és el projecte de l'IES Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet. Des del primer any que vaig participar del viatge als campaments de refugiats saharauis de Tindouf (Argèlia), tant en mi com en la majoria de joves que anem per primer cop, es va produïr un abans i un després del viatge. En aquesta primera entrada, nomé faré referència a la situació del poble saharaui i al projecte general de l'institut.

Per situar-vos una mica, si ho necessiteu, el poble saharaui es troba en l'exili des de fa 32 anys. Degut a una "mala descolonització" per part d'Espanya (Franco), la colònia espanyola al Sàhara occidental va ser enveïda pel Marroc, al nord, i per Mauritània, al sud. Els saharauis van haver de marxar de les seves terres i Argèlia els hi va cedir part del desert del sud del païs, a prop de Tindouf. Així doncs, els saharauis van aixecar 5 campaments en un lloc on no hi ha vida. Es tracta del desert més desèrtic del món, on no s'hi pot cultivar res. Aquesta situació ha deixat el poble saharaui totalment dependent de l'ajuda internacional per sobreviure, encara que aquesta decreix cada cop més. Encara que s'ha fet "pressió" per part de diferents països, el Marroc mai ha acceptat dur a terme un referèndum d'autodeterminació per al poble saharaui, sinó que només reconeixia una autonomia per els saharauis, sempre dins de la sobirania marroquina, fet que els saharauis mai han acceptat, fins a dia d'avui.

Després d'aquesta contextualització, fare un resum del projecte IES Ramon Berenguer. Sovint es confon aquest projecte amb el d'una ONG, amb la idea de que revolucionarem allà on anem i millorarem la situació en que viuen, però la veritat és que, atés que es tracta d'un institut, aquest projecte està enfocat als alumnes d'aquest, per tal de fer-los conèixer que hi ha més realitats paral·leles a la que ells viuen; per tal que valorin el que tenen; i, posats a desitjar, per tal que aquests adoptin un grau de sensibilització que, un cop desvinculats de l'institut, sigui útil de cara a altres projectes, diguem-ne, més "útils".

El projecte consisteix en dur a terme una recollida de material escolar, principalment, així com medicaments o material informàtic, pels diferents instituts de la ciutat i de les entitats col·laboradores. El viatge té una durada d'una setmana, on es deixa el material a protocol per repartir i es duen a terme una sèrie d'activitats. Dividits per grups, els participants del viatge preparen activitats diaries per l'escola ordinària, l'escola especial, l'escola de cecs, l'escola de dones i l'esplai. En el cas dels nens, aquestes activitats solen ser bastant lúdiques, més que docents, ja que l'objectiu principal (si no teòric, pràctic), és treure-l's de la rutina i fer-los olvidar la situació en la que es troben. En el cas de l'escola de dones, es busquen activitats més profitoses, de cara a tenir una utilitat.

D'altra banda, i com a pilar fonamental del viatge, està la convivència amb les famílies. Repartits en grups de 5 a 7 persones, convivim (esmorçar + sopar + dormir) amb diverses famílies d'un dels barris (daires) del campament , en concret Gleibat el Fula, de Dajla. El fet de viure amb famílies crea un vincle entre els joves d'aquí i d'allí, que fa que el viatge sigui encara més emotiu.

Bàsicament, d'aixó tracta el projecte, més endevant faré alguna crònica / crítica més centralitzada en l'experiència personal.