Tot s'ha de dir, la veritat és que no em desagrada treballar on treballo, tenint en comte que és un treball temporal, mentre estudio, i blabla... I és que en realitat és ben divertit treballar de cara al públic, sobretot en una zona com Badalona, on ve gent de molts tipus i de moltes llengües.
En primer lloc, tenim a la parella xinesa, que ve a buscar un calentador d'aigua (treballo a la secció electricitat/fonateria). Arriven... es tiren, sense exagerar, dues hores davant de 4 calentadors, discutin... i et pregunten: "quiele calentador"... tu els hi preguntes si tenen un quarto de bany o dos, etc... i ja poden tenir un bloc de pisos per ells sols, que s'enduen el calentador de 5llitres/minut, que, amb sort, et donara aigua calenta per una aixeta. En un parell de dies, sorprenenment, els tornes a veure, et tornen el calentador que va perdent aigua, i de cop ja entenen l'espanyol perfectament... sobretot quan els hi dius que instal·lats no els retornem, sinó que ha d'anar la marca del calentador a autoritzar la devolució... Per sort, el col·lectiu xinés no posa molts problemes quan reben la notícia.
D'altra banda, normalment marroquins o gitanos, estan els que et diuen que tenen un cosí que sap instal·lar calentadors, o et demanen un curs accelerat de 5 minuts d'instal·lació i climatització. Tu els hi dius que si no ho instal·la un professional no el podran tornar... però bueno, ells són molt "manitas" i s'ho emporten. Quan t'ho tornen al dia següent no els hi fa tanta gràcia, sobretot als gitanos, i ja volen parlar amb un superior i la mare de Déu. Acaben amenaçant amb venir amb nosequí a llençar-nos a la cara el calentador, però es solen resignar i no tornen.
En el camp elèctric, trobem que els cables ja no són com els d'abans, sinó que ara el mateix cable porta una superprotecció que fa que sigui més gros. Així, doncs, ve l'home de la casa, que fa les "chapuces" convenients, i et demana un cable finet... per una nevera... tu li dones el corresponent... però "buf... ese es mu' gordo...yo me llevo éste, el de toda la vida..." i et senyala l'unic que és tan fi que, tot i amb protecció, abulta com els d'abans... "bueno, éste es que es para una bombilla...", et contesten "si, vale, yo me lo llevo, que se de lo que hablo", i a la setmana tornen reclamant una nevera nova.
No s'equivoquen a l'hora de pensar que els venedors d'un Leroy Merlin no tenim molta idea, però bueno, en teoria, la mímina formació si que la tenim, com per no arriscar la integritat física dels clients enduent-se un cable que els hi pot incendiar la casa. Tot i així, tots en sabem molt i no fem cas de ningú. És curiós.
Fins aquí la primera tanda de perfils, ja n'afegiré, poc a poc.
4 comentaris:
Aquesta entrada potser deixa anar cert gust a racisme patològic, però espero no s'em malinterpreti. Per la zona on esta situada la tenda, un gran nombre de clients són immigrants, i solen ser els més curiosos.
Et felicito pel blog però hi veig un petit inconvenient tècnic que et vull comentar. Només sóc capaç de llegir-ho sense forçar excessivament la vista si prèviament selecciono el text. La data i l'hora ni es veuen ja que el fons de pantalla es confon amb el text; com més a l'esquerra pitjor es veu (a la columna de la dreta això no passa doncs el fons és quasi blanc). Jo de tu potser ho reconsideraria doncs a la blogosfera l’estètica és molt important però crec que sempre hauria de primar la facilitat de lectura. Veig que m’has enllaçat i he fet el mateix. Sort!
Huuum.. una entrada super interesante :3 Encontrarte con clientes singulares me parece una actividad muy edificante xD
Interessant experiència al Leroy Merlin, jajajaja!
Felicitats pel nou bloc!
Publica un comentari a l'entrada